àbito
àbito m sing (pl: àbiti)
- vestìo da métare sora la biancarìa ma soto el tabaro
- uxo maurà inte'l tenpo drio asion frecuenti e ripetùe
- à | bi | to
IPA: /'abito/
- manca ła etimołozìa; se te ła conosi, zónteła ti.
- (uxo) abitùdine, per àbito, cativo àbito
Bauchéto; imbaucà
- (diminutivo) abitin
- l'àbito fa'l monaco: aparir ben ghe dà credibiƚità a na persona
- l'àbito no fa'l monaco: l'aparensa ƚa poƚe inbrojar
- mandar i àbiti a studiar: inpegnar i abiti
- mètar su o mètar xo l'àbito: ndar prète o tornar secoƚar
- roversar un àbito: coerxar i difèti de calcosa par farla aparir mejo
- (informaƚe) sbudelarse de i àbiti: reƚasarse
- strasinar un àbito: portar continuamente n'àbito
- un àbito strasinà sènpre el se cuxe e sènpre el se strasa
- tirar o redur un àbito a ƚa vita d'un altro: rangiar un àbito dòso a calchedun altro
- acanà inte i àbiti: vestìo co àbiti streti
Tradusion
canbiavestìo
Tradusion
canbia- Giuseppe Boerio, [Dizionario del dialetto veneziano] pàgina 20-21
- Ernesto Kosovitz, Dizionario - vocabolario del dialetto triestino pàgina 16
- Luigi Pajello, [Dizionario vicentino - italiano so Archive.org] pàgina 3
- Gaetano Lionello Patuzzi, Giorgio Bolognini, Adolfo Bolognini, [Piccolo dizionario del dialetto moderno della città di Verona] pàgina 1