puìna
puìna f (pl: puìne)
- laticino no salà che no 'l é tant gras e gnanca calòrico. El xe fat col scoƚo del lat vansà da ƚa produsion del formajo.
- pu | ì | na
IPA: /pu.ˈi.na/
dal latin pruina, bròxa, par via che la ga el steso coƚor bianco.
- man de puìna = se dis co cualcheduni el mòla cualcòs in tèra
Tradusion
canbia- Giuseppe Boerio, [Dizionario del dialetto veneziano] pàgina 539