bacan
bacan m sing (pl inv)
- rumor de xente drìo parlar anemadamente o drìo barufar.
- putifèrio, pandemònio
- bacanal
- na fama granda, clamore
- omo che ai so xorni el ga fato bacan: omo che ai so xorni el xe sta famoxo
- (primieròt) contadin benestante, paron de stale o vache
- ba | càn
IPA: /baˈkaŋ/
Dal latin Bacchanalia
Tradusion
canbiarumore de zente drio parlar animàtamente
Tradusion
canbiaTradusion
canbiafama
Tradusion
canbia- Giuseppe Boerio, [Dizionario del dialetto veneziano] pàgina 53