contrario
contrario m sing
contrario | singoƚare | pluraƚe |
---|---|---|
maschiƚe | contrario | contrari |
feminiƚe | contraria | contrarie |
- de uno de dó eƚementi conplementari o escluxivi infra de ƚori
- che'l va in diresion rovèrsa
- sfavorevoƚe
contrario m (pl: contrari)
- uno de dó eƚementi conplementari o escluxivi infra de ƚori
- con | trà | rio
IPA: /koŋ'trarjo/
Insepà; tandùo
- Agetivo
- (de uno de dó eƚementi escluxivi) contrapòsto, convèrso, rovèrso
- (diresion rovèrsa) contrapòsto, convèrso, rovèrso
- (sfavorevoƚe) contrapòsto
- Nome
- (uno de dó eƚementi escluxivi) convèrso
- (lenguestega) sinònimo
Tradusion
canbiaagetivo (de uno de dó eƚementi escluxivi)
Tradusion
canbiaagetivo (diresion rovèrsa)
Tradusion
canbiaagetivo (sfavorevoƚe)
Tradusion
canbia- Giuseppe Boerio, [Dizionario del dialetto veneziano] pàgina 193
- Gianfranco Cavallin, Dizionario della lingua veneta pàgina 532
- Manlio Cortelazzo, Dizionario veneziano della lingua e della cultura popolare nel XVI secolo pàgina 386,388
- Luigi Nardo, Dizionario Italiano-Veneto pàgina 204
- Gianfrago Siega, Dizionario del lessico veneto pàgina 162