asèto
asèto m sing
asèto | singoƚare | pluraƚe |
---|---|---|
maschiƚe | asèto | asèti |
feminiƚe | asèta | asète |
- ben gradìo
asèto m (pl: asèti)
- l'ato de asetar
- asetar voƚentièra calchedun in caxa propia
asèto
- prima persona singoƚare indicativo prexente de asetar
- a | sè | to
IPA: /aˈsɛto/
da asetar
Insepà; tandùo
- nòme
- (ato de asetar) asetasion
Bauchéto; imbaucà
- nòme
- (asetar calchedun in caxa propia) (cresitivo) aseton
- agetivo
- èsar ben asèto dapartuto
- no èsar asèto: èsar malvisto, no èsar voƚùo
- nòme
- far asèto: dare el benvegnù in caxa propia
Tradusion
canbiaagetivo
Tradusion
canbianòme
- Giuseppe Boerio, [Dizionario del dialetto veneziano] pàgina 22